Elga Fernández Lamas: “Quan il·lustres, centrar-se en costums d’un territori és donar-los importància i ajuda a la seua normalització”

 

• Pocs dies abans del llançament del número 02 de la Revista FULL de Lectura, que tindrà per tema ‘Lectura, territori i identitat’, conversem amb Elga Fernández Lamas, il·lustradora gallega establida a València, interessada en temes com l’etnologia, arquitectura, moda i política, i encarregada del disseny de la portada d’aquesta publicació per a parlar sobre com va sorgir la idea de la il·lustració, així com de la seua vinculació personal amb el territori.

 

Pregunta: A la portada es pot veure a una dona llegint, completament en pau, enfront d’un camp d’estètica valenciana. Com va sorgir aquesta idea?

Resposta: La idea que em vam proposar m’encantava, eixa possibilitat d’explicar en una portada una cosa tan sentimental, per això vaig plantejar tres portades, cosa que no faig habitualment. La qual es va triar, la d’aquesta dona llegint, em va nàixer en un viatge que vaig fer cap a Xeraco. Hi havia una parada entre el Romaní i Sollana que, de veritat, era preciosa. Es trobava en eixe moment en el qual els camps d’arròs estan verds i es podia veure una barraca i una caseta. Em va semblar fascinant. Aleshores, vaig decidir retratar aquesta imatge i col·locar a la dona llegint en primer pla.

 

P: Per què deies que et va agradar tant la idea?

R: Jo amb la llengua tinc una paranoia (risses). Jo no soc gallega parlant de naixement, però amb el temps li vaig donar molta importància a açò. Mon pare parlava gallec i li van prohibir fer-ho durant el franquisme. La terra està unida a les persones, a la seua llengua i quan em vaig adonar que aquest home parlava tan bé gallec i no ho feia amb nosaltres, em va fer moltíssima pena. D’altra banda, el meu germà ara és ‘neofalante’, un terme que s’utilitza per a referir-se a les persones que, ja d’adultes, aprenen a parlar gallec. La meua mare ha començat ara també a parlar-ho i és molt divertit. Amb aquestes coses és com t’adones compte de la importància que té una llengua.

 

P: Com d’inspirador pot ser el territori en la creació artística?

R: No es pot separar territori de treball artístic, cada vegada que tinc un encàrrec em situe al territori en el qual ha de fer-se. En el cas de València acostumen a aparéixer barraques, albergínies… estudie els elements habituals que componen l’Horta valenciana. Sempre està el territori, tot té a veure amb ell.

 

P: Quin poder té l’art per a vertebrar un territori entre la població? Parle de literatura, parle d’il·lustració…

R: Té moltíssim de poder, amb l’art pots enfortir o canviar les idees d’una persona, un exemple molt clar són tots aquells cartells propis de la Guerra Civil Espanyola. L’art possibilita l’explicació de moltes coses. A l’hora d’il·lustrar, centrar-se als costums d’un territori és donar-les importància i ajuda a la seua normalització. És un reforç molt positiu.

 

• Pots subscriure’t a la revista FULL de Lectura, i fer-te amb els números anteriors, al següent enllaç: Arxius de FULL Fundació pel Llibre i la Lectura – Plaça del llibre (llibreriaplacadelllibre.com)