Els hàbits lectors valencians es consoliden per damunt de la mitjana espanyola

• Augmenta la població valenciana lectora: 96,3%

• La població lectora de llibres, 69%, experimenta una gran pujada, 14 punts percentuals en una dècada

• Augmenten també els lectors en valencià, amb la primera generació alfabetitzada en valencià

• Després que en 2018 la mitjana valenciana superara l’espanyola, amb l’estudi de 2020 s’hi consolida per damunt

A la presentació hi han participat el president de FULL, Jesús Figuerola, juntament amb la directora de projectes de la fundació, Teresa Val, qui ha llegit un escrit del respectat catedràtic de Sociologia i exvicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, que no ha pogut assistir presencialment.

Des del 1999 fins al 2011, aquests estudis es van realitzar anualment a petició de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. La Fundació FULL els va reprendre en 2018, ampliant la mostra de persones enquestades de mig centenar a més d’un miler (l’enquesta de 2020 s’ha conformat amb una mostra de 1.224 entrevistes, en una població de 10 anys o més). Així, FULL assegura la investigació amb l’objectiu de conèixer el comportament lector de la població resident a la Comunitat Valenciana en el moment actual. La informació obtinguda permetrà la formulació i avaluació de futures accions i plans de lectura. “Tenim un país molt divers i a l’hora d’actuar, hem de tenir ben presents les diferències que enriqueixen la nostra societat. No és la mateixa realitat la d’Alcoi que la de la Vega Baixa”, ha afirmat Figuerola. La directora de projectes de la Fundació pel Llibre i la Lectura ha anunciat que en els mesos vinents l’objectiu és realitzar estudis sectorials més minuciosos de tot l’estudi: “hi ha moltes dades i podem veure’s aclaparats, però hi ha molt per interpretar”.

Lectura en valencià, pas a pas

El nombre de lectors en valencià també ha augmentat. El professor Ariño destaca que els lectors habituals estan estancats al 3%, mentre que sí que hi ha hagut un augment dels lectors ocasionals, al 44%. Figuerola ha assenyalat que s’hauria de llevar importància a la xifra que parla del 3%, ja que suposen persones que només lligen en valencià, i remarca el fet que a poc a poc el nombre de persones que lligen en valencià i, sí, també en castellà i altres llengües, va augmentant. 4 punts percentuals de 2010 a 2020. “La mitjana està en torn el 40%, però per exemple, a la zona en què ens trobem, Gandia-Alcoi (comarques centrals), la lectura en valencià està més consolidada (20 punts per sobre de la mitjana del País). Una xifra molt bona”, ha afirmat el president de FULL.

Atenció a la digitalització

El catedràtic de Sociologia, Antonio Ariño, també apunta cap a la digitalització de continguts. Els lectors que almenys lligen una part en format digital creixen molt ràpidament; si en 2018 eren el 74%, en 2020 ja són el 78%. “Podem parlar d’una progressió notable de la població que llig en format digital”, afirma Ariño. En termes generals ha passat en deu anys del 45% (2010), al 78% (2020). En el cas concret de la lectura de llibres ha passat en una dècada de suposar el 6% al 30%.

El format digital és precisament dels pocs índex en què la mitjana valenciana queda per sota de l’espanyola. El percentatge de població lectora en format digital al territori valencià és inferior en tota classe de mitjans. En el cas de llibres suposa un 78% enfront del 82% espanyol; a les xarxes, el 51% enfront del 58%. Així, “podria dir-se que hi ha un retard determinat en la configuració de la societat digital a la Comunitat Valenciana”, afirma Ariño, qui també explica l’estranyesa d’aquestes dades, ja que l’enquesta d’equipament i ús de les tecnologies a la llar mostra nivells similars.

La venda, a les llibreries

Respecte a l’obtenció dels llibres, es contemplen tres situacions: compra/regal, visita a biblioteques i préstec, i descàrregues a la Xarxa. El 63% afirma haver comprat algun llibre al llarg de l’any, el 31% afirma haver sigut soci de biblioteques en 2020 i, respecte a la lectura digital, un 57% adquiriria lectura gratuïta a la Xarxa i un 12% afirma que “sempre les paga”. Quant a la compra, el canal principal de compra de llibre continuen sent les llibreries tradicionals, mentre que a les compres efectuades per Internet, Amazon destaca per damunt de la resta de plataformes. I l’augment més destacat en 2020 de les compres de llibres ha estat per Internet (del 10% en 2018, al 16,5% en 2020).