Gandia es demostra com a capital literària: més de 4.500 visitants a la seua 1a Plaça del Llibre
Gandia es reivindicava com a ciutat literària i així ho ha demostrat durant els quatre dies de la primera edició de la Plaça del Llibre, que ha tingut lloc del 27 al 30 de maig a la Plaça Rei Jaume I. Més de 4.500 persones han visitat aquest gran encontre de la lectura en valencià per a assistir a alguna de les més de 40 activitats programades, o endur-se a casa algun exemplar dels més de 1.600 títols oferts. Entre aquestes compres destaca el dietari La bèstia en què cavalquem, de l’escriptor i historiador Ferran Garcia-Oliver com el títol més venut.
“Amb l’èxit que ha tingut la primera Plaça del Llibre, s’ha fet palés que Gandia és un important bastió de les lletres valencianes. De les quatre edicions, s’ha convertit en la segona amb més assistència, per damunt d’Alacant i Castelló”, ha assegurat Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL, que va presentar en el marc de la Plaça l’Estudi d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana 2020 en què s’anuncia un augment de lectors, també en valencià, i on la zona de Gandia-Alcoi destaca d’entre les més lectores.
El llegat literari de Gandia s’ha anat consolidant al llarg de la història. Des d’autors com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella, fins l’extensa nòmina d’autores i autors que presenta la ciutat hui en dia. Molts d’ells han participat en una programació diversa, amb 46 activitats dirigides tant al públic infantil i juvenil com a l’adult en diferents formats i gèneres: presentacions de narrativa, poesia, assaig, showcooking, clubs de lectura, tallers, tertúlies, micro obert…
De fet, de la llista dels més venuts destaquen els títols presentats per editorials valencianes com a part d’aquesta programació, la qual cosa reafirma el paper de la Plaça del Llibre com a difusora i dinamitzadora de la indústria editorial autòctona. D’altra banda, els llibreters també asseguren que amb un desplegament de més de 1.600 títols diferents de 150 editorials s’ha demostrat que la literatura en valencià té diversitat i qualitat. Entre els cinc títols més venuts també hi ha diversitat de gèneres: La bèstia en què cavalquem (Alia Edicions) de Ferran Garcia-Oliver com a dietari; Noruega (Llibres de la Drassana), de Rafa Lahuerta com a novel·la; La casa buida (Món de llibres), de Juli Capilla com a poesia; i Rondalles d’Oliva de Joaquin Castaño (Edicions Tívoli) i Ferran Ferralla (Editorial Tramuntana) d’Irene Verdú i Maria Martínez com a literatura infantil i juvenil. De fet, la literatura infantil i juvenil ha suposat quasi la meitat de les vendes, el 47%.
|
|